Església de Sant Feliu d’Estiula

L'indret correspon a una antiga vila rural d'època medieval anomenada Estívola, que el comte Guifré el Pelós va donar al Monestir de Ripoll abans de l'any 890. És possible que en aquest moment ja existissin l’església i la parròquia, documentades des de l’any 938, i que l’any 1040 consta com dedicada a sant Pere.

En uns escrits del bisbat de Vic, entre els anys 1026 i 1154, apareixia un “Sancto Felice” (“Sancto Felicio” i “Sancto Felicis”), que hom pot identificar amb Sant Feliu d’Estiula. Aquesta doble advocació no es contradiu, ja que sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, i a partir del segle XVIII, només a Sant Feliu.

El primitiu temple romànic fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731.