Església de Sant Cristòfol ‘La Vella’ de Campdevànol

La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, temple primitiu d'origen preromànic i romànic (segles IX-XII), actualment en runes. Anomenada “la Vella”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol. Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom: Església vella de Sant Cristòfol de Campdevànol o de Sant Cristófol del Cementiri, amb la qual cal no confondre’s. Tampoc amb l’actual, al mig del poble: Església de Sant Cristòfol de Campdevànol, construïda entre el 1885 i el 1890.

El temple apareix documentat per primera vegada l'1 de desembre de l'any 987 en un escrit de confirmació de possessions del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'edifici original del segle IX-X va ser profundament reformat durant el segle XII. Va funcionar com a parròquia oficial fins a finals del segle XVII, quan el despoblament del seu entorn i la construcció de la nova església del cementiri van fer que quedés abandonada.

Tot i el seu abandonament, l'absis romànic es va mantenir dret fins a l'any 1939 quan fou dinamitada per destruir el material que contenia com a dipòsit de municions. Abans de la seva destrucció, a l'interior de la nau es van descobrir unes valuosíssimes pintures murals de l'etapa preromànica (finals del segle IX o principis del X)