Església de Sant Boi de Lluçanès

L'església de Sant Boi es deuria fer entre l'any 886 i el 911, data de la mort de Guifré II. L'any 905, el terme i la parròquia de Sant Boi apareixen esmentats per primera vegada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. Originalment, depenia dels senyors de Lluçà, però l'any 962 va passar a mans de la seu episcopal de Vic. Durant el segle XII es va construir un temple d'estil romànic sobre la base de la primitiva capella, segurament per acollir la creient feligresia que poblava el terme. D'aquesta fase medieval, l'únic element que ha sobreviscut fins als nostres dies és la base de l'actual campanar, de 18,40 metres corresponents a l'antic campanar romànic, adossat originalment a la primera església.

Durant el segle XIV, l'arribada de la Pesta Negra va assolar la zona, provocant un despoblament gairebé total del nucli que envoltava l'església. No va ser fins a mitjans del segle XVI (cap al 1553, quan amb prou feines hi havia 10 cases dempeus) que el poble va començar a créixer i recuperar-se de forma estable al voltant de la parròquia. A causa del creixement demogràfic del segle XVIII, l'antiga església romànica va quedar petita. Entre els anys 1763 i 1776, es va aixecar l'actual i majestuós edifici d'estil barroc-neoclàssic. El projecte va anar a càrrec de reconeguts mestres d'obra i arquitectes vigatans. Al portal principal de l'església encara es pot veure gravada la data de 1767.

Mentre que la majoria de temples catalans van perdre el seu patrimoni mobiliari per les cremes durant els primers mesos de la Guerra Civil, els retaules i la col·lecció d'orfebreria de Sant Boi es van salvar gràcies al fet que van ser traslladats a temps al Palau de la Virreina de Barcelona per a la seva protecció, i la porta del temple va ser precintada. És així com va poder conservar els 8 retaules originals, barrocs i neoclàssics.

Durant unes excavacions fetes l'any 1986 a la zona de l'antiga església, es va descobrir una necròpolis d'inhumació (un antic cementiri). El més sorprenent va ser una tomba excavada directament a la roca i coberta amb lloses de pissarra on hi havia tres individus enterrats. Per la seva orientació atípica, els arqueòlegs creuen que podria correspondre a una església primitiva del segle X, anterior i tot a la romànica.