Església de Sant Andreu de Cal Pallot

Els orígens de l’església es remunten al segle X com ho certifica la necròpolis amb el conjunt de 17 tombes antropomorfes excavades a la roca i properes a l’església, al costat de tramuntana i que demostrarien que el lloc fou nucli d’un antic poblament i l’existència d’un edifici anterior construït en època preromànica. L’església era aleshores coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamisans, topònim que es va conservar fins al segle XVIII.

L’edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l’onada de construccions religioses separades completament del primer romànic. Es conserven restes de pintures murals romàniques a l’absis i a l’arc triomfal atribuïdes al mestre de Lluçà, artista del romànic català del segon quart del segle XIII, pintor de frescos i pintures sobre fusta que decoraven les esglésies amb temes religiosos.

Cal Pallot és una masia d’origen medieval documentada al segle X amb el nom de villa Gamisane, i coneguda fins a l’edat moderna com a Gamisans, situada a prop de l’església romànica de Sant Andreu de Cal Pallot. Tot i que a primera vista el mot 'Pallot' podria semblar derivat de palla, el mot prové etimològicament de la paraula "pell" (a través de pellot), la qual fa referència a un odre o bot de pell utilitzat antigament per a emmagatzemar vi o oli.

Hom creu que es tracta d’un primer assentament entorn de l’església, i que es correspon amb l’actual masia de Cal Pallot. L’església es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamisans, nom que es va conservar fins al segle XVIII.