Església de la Mare de Déu de la Guia de Manresa

La data exacta de construcció de la capella de la Guia és incerta però el 1503 hi ha documentat l’encàrrec de la construcció d’un oratori per part d’una tal Magdalena, dona d’Antoni Bastardes, als peus del pont Vell al camí que puja a Santa Caterina venint de Montserrat, i hi ha constància documentada de la capella el 1551, citada com a capella o oratori de Na Bastardes. Per tant, cronològicament, podem trobar versemblant la tradició ignasiana que situa la capella com el primer indret de Manresa que va visitar Sant Ignasi de Loiola a la seva arribada a la ciutat el 1522.

L’any 1606, la capella ja s’anomena de la Guia i no pas de Na Bastardes. Durant el segle XVIII a la capella se li va adossar una casa a la part posterior per tal de servir de refugi de l’ermità que hi vivia. Així mateix, també s’hi va construir una església i la creu de terme, que ha acabat donant nom al conjunt arquitectònic. Viatgers i caminants de totes les èpoques hi solien pregar, atès que la Mare de Déu de la Guia és la patrona dels pelegrins, dels correus i dels missatgers.

El 1856, les obres de la línia del ferrocarril Barcelona – Saragossa que va suposar el trasllat a la Cova de la imatge de la Verge i es van demolir part de la nova església, l’antiga capella i la casa adossada de l’ermità. El 1861 ja estava enllestida la nova Capella de la Guia i la casa dels sagristà. El 1921, a causa d’unes noves obres es va enderrocar de nou la capella. Novament, la imatge va ser traslladada a la Cova i la inauguració de la nova capella, que és la que es pot veure actualment, va tenir lloc durant el mes de març de 1922.