Ermita Sant Pere d’Aüira

Sant Pere d’Auira (o d’Huire, segons la grafia emprada els darrers segles), situada dins el terme de jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll, és coneguda des de l’any 1150. El nom d’Auira derivà de l’antic d’Avira o d’Auvira, nom d’una gran propietat veïna que entre els anys 1146 i 1178 pertanyia a Guillem d’Avira i al seu fill Pere d’Avira, propietaris també del mas Rotllan.

La història de l’església de Sant Pere d’Auira va estretament lligada al mas Rotllan, documentat des del 1180, els amos del qual van finançar el temple durant segles. El migrat poblament de la parròquia degué ésser la causa que l’any 1415 se suprimís com a parròquia i es fusionés amb Sant Quintí de Puig-rodon, mentre que una part de la parròquia, a l’esquerra del Freser, fou unida a Sant Martí d’Armàncies. El seu despoblament continuà: l’any 1635 tan sols tenia tres cases i el 1686 també, una de les quals era el mas Rotllan.

Entre els anys 1637 i 1656, i per part del rector de Sant Quintí de Puig-rodon, Antoni Rotllan, arran d’unes importants reformes foren descobertes a l’altar les reliquies i els pergamins de les dues consagracions de l’església: "L’any del Senyor 1035, el vuitè de setembre, el dit altar i l’església van ser consagrats per Bernat, per la gràcia de Déu, bisbe de Vicenza, en honor del benaurat apòstol Pere".