Ermita del Remei de Baix de Ripoll

L'origen de l'ermita es remunta a l'edat mitjana, originàriament del segle XVII. La tradició local explica que uns pastors van trobar una imatge de la Mare de Déu en una petita cova o balma prop del riu. Al voltant d'aquesta troballa es va aixecar una primera capella romànica per venerar-la.

Reben aquest nom per diferenciar-la de l'ermita del Remei de Dalt, situada a dalt de la muntanya de Sant Antoni. Totes dues formaven part d'un eix de devoció mariana molt important a la contrada. La Mare de Déu del Remei era, com indica el seu nom, la santa a qui s'acudia demanant 'remei' per a les malalties, les epidèmies o per tenir un bon part. Era un centre de pelegrinatge molt concorregut pels habitants dels masos de les Llosses i de Ripoll.

L'edifici actual que es troba a la vora del camí correspon a una reconstrucció d'època moderna (segles XVIII i XIX). És un temple d'arquitectura popular, senzill, amb una façana rústica de pedra, portalada adossada i un petit campanar d'espasa. Històricament, cada segon diumenge d'octubre se celebrava un aplec molt popular. La gent hi anava a passar el dia, es cantaven els goigs dedicats a la Verge i es feia un ball tradicional. L'ermita del Remei de Baix va quedar en un estat de fort deteriorament i pràcticament enrunada a causa de l'abandonament progressiu i del pas del temps, sobretot al llarg del segle XX. En perdre la seva funció de culte regular i deixar de celebrar-se els aplecs tradicionals, l'edifici va quedar sense manteniment.