Ermità de Sant Sebastià de Queralbs

La història de Queralbs comença formalment l'any 839 amb la seva primera menció escrita a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell sota el topònim d'origen llatí 'Keros Albos' que significa literalment pedres blanques en clara referència al paisatge rocós i calcari de l'entorn de la Vall de Ribes. Durant tota l'edat mitjana el municipi va esdevenir un punt neuràlgic de la ramaderia pirinenca gràcies a les seves extenses zones de pastura com Coma de Vaca i la Vall de Núria que van atreure l'interès de grans monestirs com els de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses fins que l'any 1273 l'infant Jaume va concedir als habitants del poble el privilegi reial exclusiu d'explotar aquestes terres.

Per defensar la zona d'atacs el rei Pere el Cerimoniós va ordenar l'any 1375 la fortificació d'una torre de defensa mentre la població es mantenia aïllada i dedicada completament a la transhumància fins a l'arribada dels segles setze i disset quan les fortes epidèmies de pesta van assolar la comarca.

Va ser precisament en aquest context de crisi sanitària quan els veïns van aixecar la petita ermita de Sant Sebastià a la primera meitat del segle disset com un vot popular per demanar protecció a aquest sant contra les malalties.

L’ermita de Sant Sebastià, està aïllada i situada en un camí costerut que continua al principi del carrer de la Font de Dalt, als afores del Queralbs, arribant al poble.