Ermita de Sant Sadurní del Pla d'Avinyó

L'església, concebuda com una capella o parròquia rural molt senzilla, no apareix formalment documentada fins a l'any 1345, quan es registra que disposava d'un recaptador d'almoines.

Els anys 1478 i 1537 el temple va ser el centre de disputes i plets legals entre els rectors de la parròquia d'Avinyó i els de Sant Pere de Serraïma per la propietat i els drets d'unes terres de cultiu que pertanyien directament a la capella de Sant Sadurní. Els plets històrics entre els rectors d'Avinyó i els de Sant Pere de Serraïma per la possessió de la capella eren de raó econòmica pel control de la terra. L'ermita disposava d'uns camps coneguts com els 'bens del sagrat'. El rector de Serraïma considerava que l'ermita estava dins del seu territori parroquial tradicional (tot i estar al terme d'Avinyó). Finalment, l'any 1836, l'església de Sant Sadurní va quedar annexada formalment de manera definitiva a la parròquia de Sant Pere de Serraïma.

El 22 de juliol de 1784, un llamp va caure sobre el temple i el va destruir pràcticament sota les flames. Gràcies a l'esforç econòmic i al treball conjunt dels habitants d'Avinyó, l'edifici es va poder reconstruir i rehabilitar l'any 1787. Aquesta reconstrucció es commemora en una làpida de pedra neoclàssica amb una inscripció en llatí situada sobre la porta d'accés principal.

El 22 de juliol de 1784, un llamp va caure sobre el temple i el va destruir pràcticament sota les flames. Gràcies a l'esforç econòmic i al treball conjunt dels habitants d'Avinyó, l'edifici es va poder reconstruir i rehabilitar l'any 1787. Aquesta reconstrucció es commemora en una làpida de pedra neoclàssica amb una inscripció en llatí situada sobre la porta d'accés principal.