Ermita de Sant Roc i Castell de Ripoll

L’ermita està ubicada al nord, a sobre de Ripoll, on al segle IX hi havia el Castell de Ripoll, del qual actualment no en queden restes. El castell de Ripoll es estigué vinculat als comtats d’Osona i de Besalú i, posteriorment, al monestir de Ripoll. Era una força dels carolingis que dominava la vall de Ripoll i la del riu Freser. La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs, actualment conegudes amb el nom de Baups. Al segle XI, l’any 1070, surt de nou esmentat en un jurament de fidelitat al comte de Besalú. A partir d’aquest moment cessà tota referència al castell de Ripoll. Segurament quedaria vinculat al monestir de Ripoll, però no consta aquesta informació i ja no se’n sap res més des del segle XII. A finals de l’Edat Mitjana ja devia estar en ruïnes, del qual no n’han quedat restes perceptibles. Únicament sembla que es trobava a l’actual puig de Sant Roc, on avui se situa l’ermita de Sant Roc, on devia tenir un bon control de la vall; aquesta situació concordaria amb la que dóna el document de l’any 877.

Ermita de Sant Roc: edifici de reduïdes dimensions del que se’n tenen referències entre els segles: IX – XIX. L’ermita està envoltada pel quintà de la masia de Sant Roc, també en estat semiruïnós, a pocs metres de l’ermita. Sant Roc era invocat contra les tempestes, i també contra la pesta, i altres pandèmies i compte amb uns goigs, els Goigs de Sant Roc.