Ermita de Sant Pere de Serraïma de Sallent

El lloc de Serraïma on s'ubica s'esmenta des del 1003, repartit feudalment entre els dominis dels castells de Sallent i d'Avinyó, no així l'església que s'esmentarà documentalment anys més tard. L'any 1021, una dona anomenada Rotrudis (o Retrus) va cedir al Monestir de Sant Benet de Bages un alou (propietat) que incloïa l'església de Sant Pere. L'església es troba en un planell enlairat al nord-est del municipi, en un entorn rural flanquejat per masos com el Sellarés i el Mas de Sant Pere.

Inicialment, l'església era una capella que depenia de la parròquia propera de Sant Martí de Serraïma. Amb el temps, va guanyar importància i va adquirir la condició de parròquia pròpia (documentada des del segle XIV), absorbint més tard la mateixa de Sant Martí.

Durant el segle XIV, el terme de la parròquia comptava amb 9 masos actius. Les crisis demogràfiques dels segles posteriors (com la pesta negra) van reduir el nucli a només 2 masos l'any 1553, deixant un entorn pràcticament deshabitat.

L'ermita manté una forta connexió popular a la zona gràcies a una tradició molt antiga que encara se celebra. Cada 29 de juny (diada de Sant Pere) a la tarda, s'hi organitza una missa i la "Festa del panet". Un cop acabat l'ofici a l'esplanada de l'església, es reparteix un panet beneït a tots els assistents. La tradició popular mana guardar aquest panet a casa durant tot l'any, ja que existeix la creença que protegeix la llar i la família contra les malalties i la mala astrugància fins a la celebració de l'any següent.