Ermita de Sant Nazari de la Garriga

L'església es va erigir durant el segle XII amb una doble advocació Sant Nazari i Sant Cels. La seva ubicació estratègica responia a les rutes de transhumància que creuaven el Lluçanès. Servia com a lloc de pregària i refugi per als pastors que es desplaçaven amb el bestiar. El temple es va aixecar dins del territori històric del 'castrum Oristense' (Castell d'Oristà, documentat des del 908). Es va establir específicament en un paratge anomenat "la Garriga", topònim que posteriorment quedaria restringit a un mas proper.

El primer document conservat data del 1284. Es tracta d'un acord de concòrdia entre el llavors rector de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Berenguer de Vilarnau, i una dona donada anomenada Ramona de Ciutat. El temple és que va funcionar com una petita casa monàstica o comunitat de donades o oblates: dones devotes que, sense professar formalment els vots solemnes d'un orde religiós tancat, lliuraven els seus béns i les seves vides al servei de l'església de manera perpètua.

Tot i que va ser una comunitat molt modesta i d'importància local limitada, es van encarregar del manteniment del culte i de l'acollida en aquest punt aïllat. L'existència d'aquesta comunitat femenina està documentada almenys fins al 1429, any en què una donada anomenada Margarida de Vilanova va dictar el seu testament davant el rector d'Oristà. Després d'això, el lloc va perdre el caràcter comunitari i va quedar definitivament com a capella eremítica.

Durant els segles XVII i XVIII el recinte va subsistir gràcies a la presència constant d'ermitans que vivien a la cel·la de davant i s'encarregaven de mantenir el culte actiu i recollir almoines per a la capella. 

L'ermita es troba en bon estat de construcció gràcies a les restauracions. Al costat de l'església encara es poden observar de forma arqueològica les restes de les antigues edificacions de la cel·la de l'ermità i del molí d'oli, a més del proper mas de Cal Poll (actualment en runes).