Ermita de Sant Gil de la Vall de Núria

Segons la tradició, Sant Gil, nascut a Atenes, abat benedictí i bisbe de Nimes, esculpí la imatge de la Mare de Déu, amb fusta de noguera, quan feia vida d’ermità a Núria entre els anys 700 i 703. Feia sonar la campana per convocar els pastors de l’entorn, que evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit, i també els distribuïa menjar que cuinava en una olla. Arran d’una persecució religiosa, Sant Gil fugí per sempre, després d’haver amagat la Creu, la Campana i l’Olla.

L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella. L’any 1079, absent ja Amadeu, un brau va colpejar una paret, i va descobrir la imatge juntament amb la Creu, la Campana i l’Olla.

Els pastors del Pirineu el tenen per patró i el primer dia de setembre en celebren la festivitat al santuari de Núria, amb una missa presidida pel Bisbe d’Urgell. També el tenien per advocat les mestresses de casa que es passaven les llargues vesprades d’hivern filant prop de la llar; el dia primer de setembre, creient que el sant en protegiria la feina, començaven a filar.