Ermita de Sant Adjutori d'Olost

A diferència d'altres esglésies rurals aïllades, la capella de Sant Adjutorino és un edifici independent, sinó que està totalment adossada a la casa dels ermitans. Ambdues estructures comparteixen la mateixa teulada rústica a dos vessants.

Les obres del conjunt van començar al voltant de l'any 1714. Després de treballs molt feixucs a causa de la pujada al turó, el desembre de 1717 es va celebrar el primer ofici solemne a la capella. Només seixanta anys després de la seva inauguració, l'edifici es trobava en un estat de conservació pèssim. L'any 1772, el bisbe de Vic va ordenar tancar l'ermita per seguretat. La imatge del sant va ser traslladada provisionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Olost.

Després d'una intensa campanya de restauració finançada pels veïns, el temple es va reobrir al culte l'any 1780. Al segle XX, el recinte va tornar a rebre una rehabilitació integral (1989) per consolidar-ne l'estructura. Actualment, l'ús més destacat i massiu de l'ermita té lloc cada any durant el Dilluns de Pasqua. Aquest dia el temple s'obre de bat a bat per acollir l'Aplec de Sant Adjutori amb missa solemne, cantada de caramelles i ballada de sardanes, amb esmorzar popular on els veïns pugen la cistella per menjar pa amb llonganissa i botifarra de les matances locals.