El Morisco i la Casa nova del Morisco

El Mas vell i originari: El Morisco, d'època medieval, s'assenta dalt de la carena de la serra en una posició de control del terreny. No podem saber del cert des de quan hi habità gent. L'edifici actual, però segurament vindria a substituir algun edifici encara més antic. La seva ubicació a la serra del Morisco estava molt lligada al pas del Camí de Sallent a Avinyó. Servia com a punt de referència per als pastors que feien les rutes de transhumància cap al Pirineu.

Tot i que la llegenda popular sol associar el nom de 'Morisco' a relats de l'època de la presència musulmana o a l'expulsió dels moriscos (segle XVII), en el cas de les masies de la Catalunya interior aquests noms solien respondre al malnom o cognom del repoblador o amo de la finca durant els segles medievals.

La Casa Nova del Morisco. Amb l'augment de la població i la febre de l'expansió agrícola del segle XVIII, molts masos rurals catalans es van quedar petits o van necessitar noves instal·lacions separades per acollir familiars o treballadors rurals (els parcers). Així és com va néixer La Casa Nova del Morisco, situada a la banda del terme municipal d'Avinyó. La façana principal de la masia conserva un dels seus elements històrics més preuats: una llinda de pedra gravada amb la inscripció 'Joseph Sole 1766'. Aquesta inscripció data l'any de construcció o de la gran reforma de la casa nova sota el domini d'aquest propietari

La construcció d'aquesta casa nova respon directament a l'època daurada de la vinya al Bages. Durant la segona meitat del segle XVIII, la demanda d'aiguardent per a l'exportació a Amèrica va fer que muntanyes i serres de Sallent, Artés i Avinyó s'omplissin de feixes de pedra seca per plantar vinyes. La fil·loxera, una plaga provocada per un insecte provinent d'Amèrica que s'alimentava de les arrels de la vinya europea, va tenir un impacte catastròfic per a masies de muntanya com La Casa Nova del Morisco. Com que la seva economia depenia exclusivament de la producció massiva de vi, els propietaris i els parcers (els pagesos que llogaven les terres) es van quedar de la nit al dia sense la seva única font d'ingressos.

Coincidint amb la crisi agrícola, poblacions properes a les lleres dels rius—com la mateixa vila de Sallent—estaven vivint una gran expansió gràcies a la Revolució Industrial tèxtil. Els pagesos de la serra del Morisco van abandonar les feixes i les barraques per anar a treballar com a obrers a les colònies tèxtils i fàbriques del riu Llobregat. Posteriorment, a partir de 1931, l'obertura de les mines de sal potàssica de Sallent va acabar d'atreure tota la mà d'obra que quedava a l'entorn rural.