El Carrer de la Ruixeda

Va néixer com un petit assentament aïllat de cases de pagès totalment disperses i vinculades directament a la parròquia d'Oristà. Encara que la fesomia actual de les cases és molt més tardana, els orígens documentats d'aquest nucli aïllat es remunten al segle XIV.

El Carrer de la Ruixeda és un curiós i singular conjunt de cases aïllat del nucli urbà, històricament vinculat a les xarxes de camins tradicionals. Tot i que geogràficament està situat al terme municipal d'Oristà (comarca del Lluçanès), la seva història i accés estan estretament lligats a Santa Maria d'Oló a través de l'antic camí ral que connectava ambdues poblacions.

El motiu pel qual les cases es van alinear formant un "carrer" enmig del bosc i el camp va ser la proximitat de l'antic Camí Ral i ramader. Durant els segles d'esplendor de la transhumància, aquestes vies (anomenades carreirades o civaderes) eren utilitzades per milers de caps de bestiar que es desplaçaven cap als Pirineus. Les cases de la Ruixeda oferien un punt de repòs, aigua i aixopluc de pas. Amb la mecanització del camp a mitjan segle XX i la desaparició dels camins ramaders tradicionals, el carrer va anar perdent la seva població activa.

El territori que envolta el Carrer de la Ruixeda, a cavall entre Oristà (Lluçanès) i Santa Maria d'Oló (Moianès), és conegut històricament com una autèntica terra de bandolers. La combinació de boscos espessos, baumes on amagar-se i l'antic camí ral feia d'aquesta zona el lloc ideal per als assalts i el refugi de quadrilles. El gran protagonista d'aquesta zona és el cèlebre bandoler Perot Rocaguinarda (nascut a Oristà el 1582), també conegut com Perot lo Lladre.