Collet i hostal de Sant Agustí

El Collet de Sant Agustí és una collada que ha funcionat, des de temps immemorials, com un dels punts de pas estratègics més importants de la Catalunya Central. El seu origen com a via de comunicació és prehistòric, utilitzat posteriorment pels romans i consolidat a l'Edat Mitjana. La veritable rellevància històrica del Collet li ve donada pel pas de la Carrerada Reial, també anomenada Via Peixatera o Camí Ramader de Llevant. Dues vegades a l'any, pel collet passaven milers de caps de bestiar (sobretot ovelles) i pastors que es desplaçaven des de les zones costaneres i càlides del Penedès fins als prats d'alta muntanya dels Pirineus (Núria i el Ripollès) a l'estiu, i a l'inrevés a la tardor.

1762, fundació com a hostal de pas. A mitjans del segle XVIII, el comerç a Catalunya va viure una època d'expansió. Les velles rutes medievals es van començar a consolidar com a camins rals més estables. Va ser llavors quan moltes masies situades en collades o 'collets' van obrir un espai de parada, l'hostal, per oferir vi i aixopluc. Originalment, la planta baixa estava pensada per als animals: hi havia les corts i els espais on els traginers i viatgers podien lligar els cavalls, mules i bous, mentre a dalt s'hi guardava el gra. El Collet va néixer com a hostal de camí ral de caràcter comercial i de trànsit de viatgers. El fet que estigues a prop del veïnat de l'Alou (terme medieval que fa referència a una terra lliure de càrregues senyorials) li donava un caràcter de 'terra de ningú i de tothom', ideal per al comerç i el descans. Era la parada típica on els traginers, viatgers i posteriorment els primers cotxes de línia o vehicles de motor del segle XX feien una pausa per descansar, menjar i agafar forces abans d'endinsar-se o sortir de la comarca en direcció al Ripollès o al Berguedà.

El segle XIX va ser el període de màxima activitat, però també de molts conflictes. En la Guerra del Francès va haver-hi pas de tropes, tant franceses com miquelets catalans. Les línies de comunicació com la del Collet eren punts estratègics on els soldats solien saquejar o cremar els hostals per tallar el subministrament de l'enemic. La data de 1812 marca, molt probablement, la reconstrucció total o l'ampliació de l'hostal un cop el pas de la guerra va destruir part de l'estructura original. Posteriorment, el Lluçanès fou un dels feus històrics del carlisme a Catalunya. L'Hostal del Collet, situat en una cruïlla natural que vigilava el pas cap a Berga, Ripoll i Alpens, on va tenir lloc la famosa batalla d'Alpens el 1873, era un punt constant de vigilància. Pels seus porxos i estances hi passaven tant els missatgers carlins com les tropes liberals. Aturar-se al Collet implicava, a part de descansar, rebre les darreres notícies de qui controlava el camí més endavant.

Amb l'arribada dels primers vehicles de motor a principis del segle XX, el Collet es va transformar en la parada obligatòria del cotxe de línia que feia la ruta entre Vic, Prats de Lluçanès i Berga. El conductor s'hi aturava perquè el motor es refredés després de les dures pujades de la zona, i els passatgers aprofitaven per fer un mos.