Castell de Puigbó

Fortificació feudal dels segles X-XI situada a dalt d'un turó al municipi de Gombrèn. Es creu que l'origen més remot del conjunt (finals del segle X) va ser una torre de guaita aïllada de planta circular. Estava pensada per vigilar el pas de la vall i connectar-se visualment amb altres fortificacions de la zona. Amb els anys, al voltant d'aquesta torre es van anar construint els murs defensius i els habitacles, convertint-se en un castell termenat, és a dir, un castell amb un territori assignat.

Durant la primera meitat de l'edat mitjana, el lloc es coneixia com a castell de Sant Martí de Puigmal. El castell va passar a formar part dels dominis directes de la Corona de l'Aragó. L'any 1350, el rei Pere III el Cerimoniós passava per dificultats econòmiques a causa de les guerres. Per aconseguir fons, va vendre el Castell de Puigbó, juntament amb el de la Guàrdia i el de la Roca de Baborers, a l'abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll, Ramon de la Farrés.

Amb la pèrdua de la utilitat militar dels castells, la fortalesa va quedar en desús de forma progressiva. Al segle XVI ja només hi vivien unes tres famílies a l'entorn. : Quan a principis del segle XVIII es va decidir abandonar la capella romànica adossada al castell per construir el nou temple neoclàssic a la part baixa, el castell va ser totalment oblidat, servint moltes vegades com a pedrera per aixecar els masos veïns.

Les excavacions arqueològiques i els estudis territorials han demostrat que el complex de Puigbó no era només una fortalesa aïllada amb una església. Es tractava d'un vilatge medieval a sota del turó on protegit per una muralla exterior s'arrengleraven diverses cambres, cases i habitacles on vivia una petita comunitat de manera agrupada des de l'alta edat mitjana, abans que el despoblament transformés el sector en un mosaic de masos dispersos.