Castell de Merlès

El castell de Merlès és documentat l’any 893 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Merlès, quan el bisbe Ingobert, després de descriure el terme, diu: “Cedeixo la parròquia (de Merlès) a la casa de Santa Maria, com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins el seu terme“. Aquesta notícia permet afirmar que el castell de Merlès és anterior a la repoblació del comte Guifré, si bé no es pot precisar si la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, rei dels francs, o bé es tracta d’un castell del baix imperi romà o d’època hispano-visigòtica.

És a dalt d’un turó a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre la parròquia de Santa Maria de Merlès, on només en queden les restes d’un mur. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat, on es trobava amb la que baixava de Berga en direcció cap a Osona, la qual documenta la mateixa acta de consagració. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l’actual riera de Merlès. A mitjan del segle X, abans del 955, el terme es dividí en dos, essent la frontera la riera de Merlès.