Amics de Núria LogoAmics de NúriaAdNúria
Castell de Balsareny

Punt d'interès

Castell de Balsareny

El Bages

El castell de Balsareny apareix esmentat l’any 951 en antics documents d’època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a 'Castrum Balciarenno'. És un palau fortificat d’estil gòtic civil català ubicat dalt d’un turó, sobre el municipi de Balsareny. És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central degut a que es va planificar i edificar en una sola campanya constructiva. Era un castell que tenia adscrit un terme, i la delimitació del terme i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages.

Arran de la rebel·lió del got Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa. En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny, que comprà el 1009 unes cases al poble de Balsareny.

Ente els segles XI i XIII el castell passa a mans de diferents propietaris. El 1281, Ramón de Peguera, en comprà els drets territorials, econòmics i militars de la baronia al rei Pere III, la família Peguera continuà en el castell fins el 1497. L’edifici actual, força ben conservat, es va construir durant la segona meitat del segle XIV, en temps del rei Pere III el Cerimoniós. Al segle XVI els propietaris eren els Oliver fins als inicis del segle XVII quan el bandolerisme s’apropia de la zona i el Castell va esdevenir un refugi clau per als bandolers. Actualment ha esdevingut propietat, a través d’enllaços matrimonials, de la família Alòs, una nissaga cabdal dins de la història moderna de Catalunya.