
Punt d'interès
Lluçanès
El nom "Olost" apareix documentat per primera vegada l'any 908 ('in pago Ausone... in adiacentias Sancte Marie de Olost'), molt abans que existís el castell.
Durant la primera meitat del segle XI, Catalunya va viure la "revolució feudal", un procés en què els grans dominis es van començar a fragmentar. Els nobles locals (veguers i castlans) van començar a actuar de forma independent del poder comtal de Barcelona. L'any 1059, aquest procés va fer que el gran terme d'Oristà es disgregués en petites senyories i dominis separats. Arran d'aquesta divisió territorial, la zona d'Olost es va segregar oficialment del control directe d'Oristà. Una família de nobles locals va prendre el control d'aquest nou sector geogràfic i va fixar la seva residència al fons de la vall, al costat de la riera i per demostrar el seu nou estatus i marcar el seu territori, van construir una torre de vigilància rectangular (la base de l'actual Castell d'Olost). Diversos nobles de la zona van començar a utilitzar el nom de la contrada com a cognom. El primer documentat és Ramon Guifré d'Olost, consolidant així el nom de la nissaga i de la seva nova residència fortificada.
Durant els conflictes civils catalans del segle XV contra el rei Joan II, el castell va esdevenir un punt de batalla. Cap a l'any 1470, les tropes van assaltar el complex, el van incendiar i el van deixar pràcticament en runes. El 1620, els propietaris van impulsar-ne la reconstrucció desmuntant les parts més afectades pel foc i aixecar el sector residencial de migdia que es manté dempeus avui dia, canviant l'estil de fortalesa militar pel d'un gran casal noble. Amb la pèrdua del poder feudal, la propietat va perdre el seu ús senyorial durant el segle XIX i es va transformar temporalment en un hostal de camí on paraven els traginers que viatjaven pel Lluçanès.
A mitjans del segle XX, el castell presentava un estat molt deteriorat. Va ser adquirit pel cèlebre uròleg barceloní Dr. Antoni Puigvert, qui va finançar una ambiciosa restauració historicista per retornar-li la fisonomia medieval (refent els merlets de la torre i consolidant la capella gòtica).