Castell d'Oló de Santa Maria d'Oló

El topònim ja apareix registrat a finals del segle IX (any 889) com a 'Olo'. Posteriorment, el segle X s'anomena com a 'Olone' o 'Olono'. Quan es va consolidar el nucli al voltant de l'església de la Mare de Déu, el municipi va passar a dir-se oficialment Santa Maria d'Oló.

El castell d'Oló és una fortificació medieval situada al capdamunt del nucli antic de Santa Maria d'Oló. Apareix la primera referència documental del castell com 'Castrum Olone'. El domini original pertanyia directament als comtes de Barcelona. L'any 986, els comtes van cedir el control del castell a un home anomenat Sesmond i a la seva família. A canvi de la fortalesa, aquesta família es va comprometre a ser fidel als comtes, a defensar el territori i a governar-lo en el seu nom. Per marcar el seu nou poder, es van posar el nom del poble o castell com a cognom oficial. El poder va passar de pares a fills dins de la mateixa família durant 400 anys.

L'any 1333, Arnau d'Oló ven tots els drets de la propietat a la poderosa família dels Montcada i el 1364, els Montcada venen el castell i el seu terme al Monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dominació eclesiàstica va ser molt dura i va generar un fort rebuig i odis entre els veïns de la vall a causa de la repressió feudal del monestir. Cansats del jou senyorial, el poble aconsegueix deslliurar-se del monestir reintegrant-se formalment a la Corona i adquirint la condició de "Carrer de Barcelona" (privilegi pel qual gaudien dels mateixos drets i protecció jurídica que els ciutadans de Barcelona).

Arran del trasllat de la població cap a les zones planes durant els segles posteriors, el castell va caure en l'abandonament i avui dia només se'n conserven restes de murs i una part de la seva gran torre rodona. L'antiga torre de guaita medieval que va quedar completament englobada i absorbida per l'estructura d'una casa particular moderna construïda posteriorment.