Capella de Sant Bartomeu del Baell

En un document de l'any 979 apareix escrit com Obazello. Amb els segles, la unió de l'article (l'Obaell) va patir una mala interpretació popular i va derivar en lo Baell o el Baell. Descriu perfectament la seva ubicació al vessant nord (baga) de la serra de la Berruga.

Va néixer com un conjunt de masies aïllades i disseminades que depenien administrativament de Campelles, documentat des de l'any 918, i feudalment del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Tot i que els terrenys de El Baell i Campelles havien format part del comtat de Cerdanya, durant el període romànic (segles XI-XIII) van passar a dependre totalment del Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Els veïns de El Baell van aconseguir l'any 1529 el dret a independitzar-se de la tutela feudal del Monestir de Ripoll i de la parròquia de Campelles. Encara que l'edifici actual es va acabar de bastir el 1772, aixecat pels mateixos veïns, va obtenir el rang d'església parroquial independent, disposant fins i tot del seu propi cementiri, des del 1909.

Segons recull la tradició oral de la zona, els veïns del Baell es van cansar d'haver de caminar diversos quilòmetres muntanya amunt fins a Campelles cada vegada que havien d'anar a missa o a un enterrament. Per guanyar la seva llibertat litúrgica, van pactar una curiosa col·laboració popular: cada cop que algú tornava de Campelles cap al Baell, s'enduia una pedra a sobre. A base de paciència, esforç i solidaritat veïnal, van aconseguir acumular prou material per aixecar ells mateixos el seu propi temple.