Camí medieval de Sallent a Avinyó

El Camí de Sallent a Avinyó és un dels vials històrics amb més solera de la Catalunya Central. Més enllà de ser una simple pista de terra, la seva història explica com la gent d'aquestes dues valls es comunicava vencent la barrera natural de la serra del Morisco. El camí connectava dues conques fluvials molt importants: la del riu Llobregat (a Sallent) i la de la riera Gavarresa (a Avinyó).

A l'edat mitjana, aquest camí tenia la consideració de camí de ferradura. Això vol dir que era un sender estret, pedregós i amb forts pendents, pensat exclusivament perquè hi passessin persones a peu i bèsties de càrrega (mules, rucs i cavalls) amb sàrries. No era apte per a carros grans. Va esdevenir un eix clau per a la transhumància: la ruta dels pastors. Els ramats d'ovelles i cabres de les planes del Bages utilitzaven aquest camí per enfilar-se cap a la serra, on feien parada a prop de masos com El Morisco, abans de continuar el seu viatge estiuenc cap a les pastures altes del Pirineu.

Durant els segles posteriors, XVI - XVII, el camí va viure una època fosca lligada al bandolerisme que assolava les rutes de la Catalunya Central. En ser un camí de muntanya envoltats de boscos i amb llocs de ràpida ocultació (com el torrent d'Esquerdabocs o de Saldega), era el refugi perfecte per a assaltants de camins.També era una ruta molt utilitzada pel contraban, ja que evitava els controls reials i els peatges feudals que hi havia al Camí Ral principal que anava arran de riu Llobregat.

La fisonomia del camí va canviar radicalment amb l'arribada de la febre de la vinya. Amb la construcció de la Casa Nova del Morisco (1766), el camí es va transformar en un formiguer de treballadors. El trànsit de mules carregades amb bótes de vi, most i portadores de raïm era constant durant l'època de la verema. Es van arranjar alguns trams per fer-los una mica més amples, permetent que els petits carretons de mà o de tracció animal poguessin moure's entre les feixes de pedra seca que flanquejaven tot el recorregut.