Abadia de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients. Malgrat que tradicionalment s’ha situat l’origen d’aquest monestir en uns petits centres de tradició visigòtica situats a la mateixa muntanya de Montserrat, no hi ha cap evidència que ho pugui confirmar. El 888, després de la recuperació d’aquest indret de mans islàmiques, hi ha la primera constància documentada de Montserrat en una donació dels comtes de Barcelona, en època de Guifré el Pelós, al monestir de Ripoll. Aquella donació incloïa les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí, amb els seus termes. És molt probable que les quatre capelles fossin habitades per ermitans. Actualment només se’n conserva la de Sant Iscle al jardí del monestir.

L’origen del monestir de Montserrat és incert, però se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l’abat Oliba, del monestir de Ripoll i bisbe de Vic. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. El 1025 l’Oliba funda el monestir de Montserrat. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.

El 1223 trobem el primers testimonis de la presència d’una Escolania de nens, la qual cosa fa que l’Escolania pugui considerar-se l’escola de música en actiu més antiga d’Europa. Actualment, l’Escolania de Montserrat està ubicada dins de l’espai que conforma l’Abadia de Montserrat, a la muntanya de Montserrat.

El 1409 una butlla papal de Benet XIII va crear l’abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat però el 1431 una butlla del papa Eugeni IV alliberava definitivament Montserrat de tota servitud vers el monestir de Ripoll i el monestir es converteix en abadia independent.

El 1522, Ignasi de Loiola pelegrina a Montserrat i fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales, síntesi personal de les seves experiències i dels corrents espirituals dels ambients en què havia estat.