Aquí tens la cronologia unificada definitiva des del segle VIII fins al segle XXI, amb tots els títols per segles, l'organització per decennis i la incorporació final de tots els pelegrinatges i romiatges impulsats pels Amics de Núria (Lliga Espiritual):
El monjo arriba provinent de la Gàl·lia per fer vida d'ermità a la solitud de la vall.
Reuneix els pastors de la zona fent servir una campana, els cuina en una olla de ferro i col·loca una creu de fusta per pregar. En haver de fugir, amaga aquests tres objectes en una cova.
L'home dalmaci anomenat Amadeu construeix, al costat dels pastors de la zona, el primer refugi de pregària i capella de la vall.
Es descobreix de manera miraculosa la talla de la Mare de Déu amagada a la paret, juntament amb l'olla, la campana i la creu originals de Sant Gil.
Guillem, comte de Cerdanya, signa la concessió perpètua dels drets de pastura de les set valls de Núria.
El Papa Alexandre III signa la primera butlla papal de la vall, oficialitzant la Confraria de la Mare de Déu de Núria amb festa el 8 de setembre.
El rei Alfons I el Cast signa un permís reial perquè els ramats que provenen del Monestir de Santes Creus pasturin a la vall.
El capellà Fra Amat acaba la seva llarga etapa com a coordinador oficial i encarregat del govern de la comunitat (1292).
Els parroquians locals signen un acord l'any 1293 per actuar com a administradors directes de la capella. Pere Pascal en pren el relleu com a nou capellà administrador.
L'any 1302, una devota anomenada Experta deixa escrit en el seu testament la donació de mitja sesterada d'oli per a les llànties del temple.
L'any 1303, el temple rep una xarxa de protecció militar i jurídica oficial mitjançant un contracte amb els comtes de Cerdanya i els reis de Mallorca. Durant aquest any, Pere Gocsen de Puigcerdà també llega 6 diners.
Pere d'Arnau de Conigoll s'incorpora formalment com a germà donat dedicat al servei i manteniment diari del recinte.
El Senyor de Llo visita personalment el santuari i hi fa una generosa aportació de diners perpètua que es mantindrà al llarg dels segles.
L'any 1325, Ramon Oliva de Llo deixa dos sous destinats específicament a cobrir les despeses del refugi d'acollida.
L'any 1334, Guillem Teixidor cedeix la seva pròpia rectoria de Cerdanya per traslladar-se a viure a la muntanya i cuidar el temple. El mateix any, Ramon d'Arla, rector de Pardines, hi deixa un testament de 12 diners.
El Papa Benet XII emet des de la seva residència a Avinyó una cèlebre butlla de gràcies espirituals i privilegis a favor del Santuari (1338).
Jaume, baró d'Eixalada, realitza de manera oficial el pagament d'un sou per a l'obra de Núria.
El noble Pere III Galceran de Pinós assumeix els costos de fabricació i manteniment d'una de les primeres grans llànties d'il·luminació d'oli de l'església.
El paraire Ponç Tubau dicta el gener de 1424 una deixa de dotze diners per a Santa Maria de Núria.
L'any 1428, un gran moviment sísmic destreu de soca-rel l'antiga església de muntanya i sembra la desolació a la comarca.
Es registra el trànsit regular i comercial a través del camí de Carançà per moure productes des del Conflent fins a Barcelona.
La reina Maria d'Aragó prohibeix als ramaders el camí tradicional de Queralbs per cedir preferència a la gran quantitat de pelegrins que hi pugen.
La mateixa reina concedeix el permís perquè els pabordes nomenin recaptadors de caritat (aplegadors o quistors) arreu dels seus regnes per sufragar les reconstruccions post-terratrèmol.
Es detalla la petitesa del refugi original, comptant només amb espai de menjador per a 25 persones alhora.
Els representants del consell de Queralbs dipositen l'inventari en mans de Guillem Esteva en un procés gestionat sense intermediació de donats.
El prevere Antoni Trull delega de forma subcontractada les tasques pròpies del comanador del complex en un capellà d'origen francès.
L'any 1527, Jaume Tubau es converteix en el primer sacerdot conductiu oficial i plasma per escrit el Llibre Nou de Miracles.
Fra Pere Grau desenvolupa les seves tasques de solitud i oració de muntanya l'any 1530 en el propi entorn de la vall.
L'ermità Pere Grau és triat bisbe auxiliar d'Urgell (1542).
S'aprova formalment atorgar la remissió i perdó dels pecats als fidels que facin el viatge espiritual cap a Núria (1543).
El 1547, Joan Real de Segúries llega un sou destinat de manera conjunta als centres de Montserrat, el Collell, el Mont i Núria.
Jaume Alguer inicia la seva llarga acció de sacerdot conductiu i gestor fins al 1588.
Els consellers de la vila cerdana financen una comitiva el 29 de maig de 1574 per dur a terme el primer pelegrinatge institucional documentat per pregar davant la sequera.
S'aproven convenis on s'exigeix que els comanadors visquin fixament al territori i es força a Antoni Cunill a registrar cada element al Llibre d'Inventaris.
El bisbe Andreu Capella aconsegueix d'aquest pontífex una nova butlla reial (1598).
L'any 1599, el mateix bisbe redacta i segella els nous privilegis que atorguen la gestió de la Confraria a les autoritats locals.
Exerceix de sacerdot conductiu i gestor de la comunitat a principis de segle.
El 25 de juliol de 1632, el cèlebre bandoler Serrallonga segresta una molinera de Castelló d'Empúries (Joana Macissa) mentre feia el seu camí de pelegrinatge cap a Núria.
Es registra un assalt frustrat per intentar endur-se el valuós Tresor de la Mare de Déu de Núria.
L'1 de setembre de 1653, tot el poble de Dòrria organitza una romeria de gràcies a la Verge per haver superat una terrible epidèmia de pesta.
Se signa el projecte i s'inicia la gran edificació barroca de l'església que substituirà l'anterior recinte medieval.
S'imprimeix la crònica històrica oficial escrita per Mn. Francesc Marés, acompanyada d'un conegut poema en homenatge.
S'aixeca un nou i gran edifici d'hostatgeria per allotjar el creixent volum de devots.
Es basteix el nou Retaule de Sant Pere i s'instal·la la reixa de ferro del presbiteri del temple.
El noble de Perpinyà, Antoni de Reart, fa un pelegrinatge i entrega un generós donatiu econòmic com a agraïment a la Mare de Déu per haver aconseguit tenir descendència.
Els pabordes regalen dues grans llànties i el devot Anton Camporrells en sufraga una altra. Josep Masseguer clou el segle com a administrador.
Dirigeix la pastoral del santuari en aquesta primera etapa del segle.
S'edita a Àustria un cèlebre gravat artístic internacional amb la imatge de la Mare de Déu per difondre'n la devoció a Europa.
Es publica un llibre de butxaca o Vademecum per orientar i instruir espiritualment els visitants que fan la pujada a peu.
El clergue assumeix el paper de "sacerdot conductiu" encarregat de la vall.
Es pateix un greu assalt i robatori amb saqueig a l'interior del complex religiós. Pau Martí sufraga una nova llàntia votiva per compensar les pèrdues.
Es redacten nous protocols oficials per optimitzar l'allotjament dels pelegrins, sota el mandat del rector Valentí Constans.
El santuari rep un valuós reliquiari, una imatge d'argent de la Verge i l'escultura de dos àngels d'argent purs per a l'altar. S'estableix formalment el llibre de finances "Els Comptes de Núria".
Un assalt l'octubre de 1801 acaba amb la sostracció de joies, diners i efectes personals de la Verge.
El bisbat de la Seu d'Urgell nomena mossèn Pere Tubau com a primer administrador absolut del complex l'any 1811.
Les autoritats lliberals ordenen el tancament del recinte l'any 1821 per sospites de reunions de carlins conspiradors.
El general liberal Francisco Espoz y Mina creua la vall el 14 de juny de 1823 enmig d'una forta tempesta de neu. El 1827 es publica la segona edició del Vademecum de pelegrins.
El 25 d'octubre de 1830, un grup de 40 homes armats ataca i saqueja el santuari abans de fugir cap a França.
El juliol de 1833 es deté l'administrador Pere Tubau de manera injustificada i assumeix el càrrec Joan Salomó (rector de Ventolà).
L'octubre de 1834 les tropes carlines ocupen el recinte sota el comandament de Jacint Targona. El 1836, el general Rafael Maroto hi creua cap a França. S'edita una petita monografia en francès titulada Just (1839).
Josep Escola publica el llibre Breviarum Marianum dedicat a la ressenya mariana i litúrgica de la vall (1859).
Un virulent incendi destrueix bona part de l'església barroca construïda al segle XVII.
Durant la reconstrucció s'aixeca la Casa de Loreto l'any 1863, que compta amb un elegant atri de vuit arcs a la part baixa. Emili Moreno publica la seva obra Glorias Religiosas de España el 1866.
El bisbe d'Urgell, Josep Caixal, lidera i organitza un històric i massiu romiatge diocesà el 27 d'agost de 1871, entès políticament i religiosa com una forta demostració d'afirmació catòlica tradicional. Josep Pallés edita Año de María el 1875.
Estanislau Vayreda publica el Catàlech de la flora de la Vall de Núria (1882). Julià de Pastor guanya un premi literari de l'Acadèmia Mariana de Lleida (1886).
El 31 d'agost de 1883 es col·loca de manera solemne la primera pedra del temple actual.
El 1886 s'arranja el camí de muntanya des de Queralbs gràcies a la donació de part d'un premi de la rifa de Nadal de dos ciutadans de Vic.
Es registra un gran pelegrinatge de veïns de Prats de Molló, el Vallespir i el Rosselló, encapçalats per Mn. Lluís Deffés.
S'inauguren el cambril i el presbiteri coberts l'any 1893. L'agost de 1894 mor l'administrador Joan Salomó i, poques setmanes després, el poeta Joan Maragall hi puja a mula i escriu els famosos Goigs a la Verge de Núria.
Es cobreix l'església i s'alcen els campanars el 1895. El Papa Lleó XIII atorga indulgències plenàries el 1896, any en què es crea la Junta d'Obra de Queralbs. Eudald Batlle és nomenat nou administrador absolut l'any 1897.
El cardenal Casañas i els bisbes de Vic, Solsona i Perpinyà apleguen entre 1.000 i 5.000 pelegrins en una massiva trobada a l'alta muntanya.
S'organitzen grans pujades coordinades per Mn. Eudald Batlle sota indicació del Bisbe Laguarda per potenciar la pietat popular.
Destaca el pare caputxí com a custodi.
el Bisbat d'Urgell organitza multitudinaris romiatges diocesans (el 15 d'agost de 1916 i el 22 d'agost de 1917) per demanar de forma col·lectiva la fi de la Primera Guerra Mundial.
El 6 de juliol de 1919, els veïns de Dòrria repeteixen la pujada tradicional agraïts per haver-se salvat de la mortífera epidèmia de ‘grip espanyola’.
els Lluïsos de Gràcia i el Cor Gregorià de Sant Just Desvern (1920), els Pomells de Joventut de Barcelona (1923), l'Escola Pia de Puigcerdà (1925), la secció excursionista de l'Orfeó Gracienc (1926), el romiatge de Rubí encapçalat pel Doctor Guardiet (1928), i els veïns d'Olot o el grup de soldats requetés (1929).
S'inaugura oficialment el mitjà de transport d'alta muntanya, un fet que revoluciona l'accés a la vall, obrint les portes al turisme de masses, el culte massiu i l'esquí.
Es redacta a l'hotel del santuari el primer projecte d'autogovern de la Generalitat moderna de Catalunya.
El tren facilita un increment d'aplecs institucionals: els pagesos de Sant Vicenç de Cabrera (1933), l'Ateneu Montserrat d'Hostafrancs, col·legis de Jesuïtes, els portants del Crist de Terrassa, excursionistes de França pel camí d'Eina, i els pelegrins del Santuari de Salgà (tots l'any 1934).
Construcció de l'embassament artificial davant l'esplanada del Santuari.
Inauguració de l'ermita de Sant Gil, restaurada gràcies a les ofrenes de les Núries, Radio Barcelona i «La Caixa».
L'embrió de l'entitat s'origina a mitjan anys cinquanta, quan un grup de famílies que coincidien durant les seves estades al santuari van començar a organitzar-se.
Un grup entusiasta de famílies devotes de la vall i excursionistes, encapçalades pel Dr. Ramon Bassols, s’organitza i constitueix la Confraria de la Mare de Déu de Núria i l'Associació de Núries.
L'estiu de 1957 sorgeix formalment el grup sota el nom d'Amics de Núria.
Els membres fundadors, després de començar l'estiu de 1957 a la vall, s'estructuren de forma oficial i estable a Barcelona celebrant la primera gran reunió a la Parròquia de Núria de Barcelona. Es redacten els estatuts definitius sota el nom de «Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria».
Treball col·lectiu promogut pel Dr. Ramon Bassols, dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Nuer i forjat per Marià Liarte. En el disseny es varen utilitzar caixes de cartró per calcular l’impacte visual i l’estructura es va reforçar amb un carril del Cremallera que alhora fa de parallamps.
El bisbe d'Urgell, Dr. Ramon Iglésias i Navarri, va signar el decret d'aprovació eclesiàstica i canònica dels estatuts: «Estatuts de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria», com una associació de fidels vinculada legalment al Santuari.
Es fixa el romiatge a peu de la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (13 de novembre de 1960).
El 28 d'abril s'inaugura la tercera estació del camí monumental gràcies a l'assistència i aportacions de nombrosos membres de l'entitat.
L'1 de juny s'erigeix i s'inaugura una font de muntanya en honor al fundador i primer president dels Amics de Núria.
L'1 de juny de 1963 es realitza oficialment l'ofrena i inauguració de l'onzè pas del Via Crucis, finançat de forma íntegra com a donatiu de l'associació dels Amics de Núria.
S'estrena el Pavelló de Sant Gil de l'Hotel (1964) i el 21 de maig de 1966 es consagra el nou altar de l'església, acompanyat del Tro de la Verge i un tapís litúrgic ofrenats. El cremallera estrena l'encreuament de Fontalba (1966).
El 13 de juliol se celebra la Coronació Canònica de la Verge sota butlla del Papa Pau VI. L'acte es realitza amb una còpia de la talla perquè quatre dies abans (el 9 de juliol) un grup de cinc activistes de la resistència catalanista la va segrestar per protestar contra la dictadura franquista.
El 28 de juny s'inaugura formalment el paviment d'enllosat de pedra de l'esplanada exterior d'entrada al Santuari i a l'Hostatgeria. El desembre del mateix any s'organitza una exposició de pintures als salons de l'hotel.
Inauguració de la nova terminal del Cremallera a Queralbs.
El 29 de gener finalitza l'exili de la imatge autèntica de la Verge, retornant finalment al cambril de la vall.
L'1 de juliol, l'associació fa l'entrega i col·locació de dos grans vitralls artístics per a la façana principal del temple: un dedicat a Sant Gil i l'altre a Amadeu, fundador històric del santuari.
Se celebren certàmens públics per difondre l'advocació de la Regina del Pirineu amb motiu del 25è aniversari dels Amics de Núria.
Col·locació d’una placa commemorativa a la Creu d’en Riba amb motiu dels 25 anys dels Amics de Núria. La inscripció diu: «Creu d'en Riba, ofrena dels Amics de Núria en el seu XXV aniversari, 1958-1983». Durant l'acte s'estrenen els Goigs de la Creu d'en Riba, amb lletra del poeta Enric Balaguer i Mestres i música del mestre Josep Ricart Tassies.
El 28 de novembre, el Decret 333/1988 de la Generalitat de Catalunya formalitza el Patronat de la Vall de Núria. Els Amics de Núria passen a formar part oficial de la seva Junta Directiva.
La Parròquia de Sant Joan d'Horta dona continuïtat a la devoció barcelonina organitzant un romiatge oficial a la vall el 4 de juny.
El 12 d'agost de 1990, els Amics de Núria basteixen i planten de forma monumental al cim del Puigmal les grans reproduccions de ferro dels tres símbols nuriencs: la Creu, la Campana i l'Olla.
El 21 de juliol, els pagesos i fidels de Sant Joan de les Abadesses organitzen una desesperada pujada penitencial a peu demanant pluja a la Verge davant d'una sequera històrica.
Els Amics de Núria fixen el seu tradicional romiatge anual propi a la vall coincidint de forma regular amb la festivitat de Sant Pere, recolzats pels nous custodis Mn. Josep Mas (1992) i Mn. Rafael Orri (1997).
La històrica talla romànica de la Mare de Déu de Núria és sotmesa a una restauració profunda i científica per garantir-ne la conservació.
El 29 de juny se celebra la desena edició de la Pujada a peu de Queralbs a Núria, una activitat històrica de senderisme devocional recuperada íntegrament pels Amics de Núria.
L'1 de juliol s'inaugura la placa identificativa de la «Font del Dr. Bassols», erigida l'any 1962 en honor al fundador d'Amics de Núria - Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria.
Els Amics de Núria dissenyen i completen per primera vegada la gran travessa a peu que uneix de forma continuada els santuaris de Montserrat i Núria. Aquesta serà la ruta originària, entre Salselles i Ribes de Freser, que l'entitat recorrerà durant vint-i-cinc anys.
Des del seu inici l'any 2001, Amics de Núria organitza anualment el pelegrinatge a peu entre Montserrat i Núria.
Els Amics de Núria restauren integralment l'estructura dels símbols situats al cim del Puigmal, afectats pel pas del temps i les inclemències meteorològiques.
Se celebren actes commemoratius, incloent-hi viatges amb el cotxe saló històric de 1931 i personal vestit d'època.
Amb motiu del 50è aniversari de l'entitat, s'organitza el pelegrinatge internacional «Montserrat – Núria – Roma».
Els Amics de Núria restauren la Creu del Turó d'en Riba.
Es funda aquesta emblemàtica cursa d'alta muntanya, amb inici i arribada a l'esplanada del Santuari de Núria.
El 30 d'agost, Amics de Núria impulsa una Pujada a peu en solidaritat amb la Marxa Mundial per la Pau.
El 4 de juliol, la Parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona celebra el seu romiatge oficial a la vall.
La Coral de la UEC organitza la quaranta-cinquena edició d'aquest esdeveniment tradicional.
Amics de Núria continua organitzant anualment el pelegrinatge a peu entre Montserrat i Núria.
El papa Francesc atorga al Santuari de Núria la dignitat de Basílica Menor, convertint-lo en el segon santuari marià de Catalunya amb aquest reconeixement després de Montserrat.
El Govern de la Generalitat de Catalunya aprova el decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
L'entitat renova la seva presència digital amb la creació del blog oficial per facilitar la comunicació amb els socis i les noves generacions.
L'associació commemora sis dècades d'activitat, consolidant la seva seu a la Parròquia de Crist Redemptor de Barcelona.
Amics de Núria manté els pelegrinatges anuals de Montserrat a Núria, incorporant diferents variants de recorregut i formats de participació.
La revista semestral Flordeneu substitueix el full informatiu «La Lliga informa», que s'havia publicat regularment fins al febrer de 2020.
Se celebren exposicions temporals i activitats familiars per commemorar els noranta anys del Cremallera de Núria. Coincidint amb l'efemèride, es consolida el projecte perquè el servei funcioni íntegrament amb energia solar.
S'estrena la ruta Campdevànol - Planoles i un nou enfocament espiritual del pelegrinatge. Els participants són rebuts a la missa de cloenda pel bisbe d'Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano.
Un equip d'arqueòlegs documenta, a més de 2.000 metres d'altitud, un campament miner prehistòric que certifica l'explotació de coure (malaquita) més antiga coneguda d'Europa. La troballa inclou també joies i altres objectes que aporten noves perspectives sobre l'economia prehistòrica als Pirineus.
El Bisbat d'Urgell s'integra oficialment en l'organització dels pelegrinatges amb una branca pròpia que s'inicia al Seminari de la Seu d'Urgell i s'uneix al pelegrinatge d'Amics de Núria. Paral·lelament, s'estrena la ruta Santa Maria d'Oló - Ribes de Freser i es reforcen els vincles amb el pelegrinatge procedent de Perpinyà. Com a fet destacat, els tres pelegrinatges coincideixen en l'arribada a Núria, i el bisbe Mons. Josep-Lluís Serrano realitza íntegrament a peu la ruta des de la Seu d'Urgell juntament amb els pelegrins.
Per saber-ne més
https://infocamimn.wixsite.com/nuriapedia